La Farsa d’Annapolis

Caldria fer un petit repàs i una crítica del que ha estat la situació a Palestina des de la farsa d’Annapolis, és a dir des de la falsa conferència de “pau” de novembre de 2007, la vida a Palestina sembla anar a pitjor, Israel ha comès més de 50 assassinats a Gaza, es continua la construcció d’assentaments a Cisjordania, i segueix sense cap tipus d’impediment amb el somni de la judaització de Jerusalem est construint colònies única i exclusivament per a jueus.

Mentres, Abu Mazen continua donant la mà a Olmert, negociant una “pau” que no es sap ben bé a quina situació aspira i ens durà, oblidant i silenciant el que succeeix a Gaza, deixant actuar al Tsahal amb total impunitat. Mentres Gaza s’ofega en la misèria. Hamàs també hauria de recapacitar i adonar-se’n que el cohets llançats “enlloc” no serveixen més que per donar raons a Israel per dur a terme accions brutals tals com la destrucció de l’edifici del Ministeri de l’Interior deixant molts de ferits (es celebrava una boda al costat de l’edifici), o l’assessinat d’una familia sencera de palestins de Gaza, o la mesura de tancar les fronteres perquè no entri cap tipus d’ajuda humanitària perquè al senyor Barak (laborista i ministre de l’interió israelià) li dona la gana, o com les darreres mesures de tallar el sumministre elèctric, deixant a 1,5 millons d’éssers humans sense llum, a l’oscuritat de la no-existència , perquè aquest és el desig del govern d’Olmert: borrar del mapa als palestins, malauradament el somni de Sharon resucita, és a dir “que la mar s’empassi Gaza i als seus habitants”.

¿Aquesta és la manera de caminar cap a la pau? ¿O és una manera de que la cúpula d’Al Fatah doni el vist i plau per dur a terme aquestes accions i les negociacions siguin no més que la cortina de fum que amaga les accions del Tsahal? Per tant, és evident, vists els aconteixements dels darrers mesos, que sota el cel de Maryland Abu Mazen (tal com ja va fer Arafat) va vendra l’esperança dels palestins i el seu dret a resistir al colonialisme israelià, a Annapolis (com ja va dir Edward W. Said sobre Oslo) es va “institucionalitzar l’ocupació”, els assentaments i la desaparició dels palestins.

Joan Jesús Carmargo Adrover.