Varem començar el viatge per Dublín. Una ciutat no molt gran, varem visitar el centre, el Trinity College i la zona del Temple Bar, una zona de pubs molt típica. Els pubs es veu que són un lloc on la gent hi passa molt del seu temps lliure, estan molt ben acondicionats i a la majoria hi ha música en directe tot lo dia. Varem visitar-ne una que tenia música des del matí fins al vespre durant tots els dies de la setmana. A l’entrada hi havia el programa setmanal d’actuacions.

Llavors llogarem un cotxe (amb el volant a la dreta) i varem partir cap al sud, una zona molt verda i, ens va semblar, molt dedicada a l’agricultura. Per les carreteres ens trobavem moltíssims de tractors.

Varem arribar a la costa, Kinsale, i com sempre la costa ens xoca per dos motius: les marees i els camps agrícoles a tocar de les roques. Per un mallorquí és impensable que hi hagi una platges sense el seus corresponents hotels, txiringuitos, etc. Una altra cosa típica són els colors de les cases, tan aviat t’en trobes una de color taronja com una al costa de color verd, llavors una de vermella.

Llavors varem anar pujant cap a la costa oest, es veia una zona més ramadera, moltes ovelles. Els paisatges començaven a esser espectaculars. Hi havia gran quantitat de llags amb petites illes al mig. Les platges eren immenses i quasi desertes, cosa que s’enten un cop que fiques el peus dins l’aigua.

Algunes de les conclusións del viatge són:

• que la població està molt dispersa, tot i que un 30% de la població viu a Dublín.
• que el nivell de vida deu esser bastant bo, ja que les cases que hem vist són, en general, espectaculars.
• que els jardins de les cases són increíbles, d’una verdor quasi artificial.
• que el temps canvia a una velocitat impressionant, tan aviat fa sol com llavors plou i així successivament.
• que no hi ha massa autopistes, la major part de carreteres son del tipus “nacional”.
• que és una pais que s’esta desenvolupant molt actualment, hi havia una enorme quantitat d’obres d’infraestructures.
• la gran quantitat de cervessa que beu la gent, sobretot la negre, la “Guinnes”
• que el tamany d’una “canya” normal és de 60 centilitres, és a dir, una mica més de mig litre.
• la gran quantitat d’esglésies que varem veure.
• que el pais sembla un parc natural immens.

Be, aquestes són (a grosso modo) les meves impressions del viatge. Adjunto els enlaços a les galeries de fotos perque vos faceu una idea:

• Galeria 1
• Galeria 2
• Galeria 3

La visita a Paris va estar molt be, us recomano que visiteu el centre George Pompidou . El museu d’art comtemporani està força be, nosaltre varem fer les plantes 3 i 4, ens va agradar molt, però se va fer molt llarg. Jo al cap d’una hora j no sé ni que veig, però vaja, val la pena. Hi ha una exposició dels arquitectes de l’edifici que és molt xula, Richard Rogers + Architects, està disponible fins al 3 de març del 2008. Aquest gabinet d’arquitectes han realitzat, entre altres, la nova terminal T4 de l’aeroport de Madrid i han col.laborat en la realització del Parc Bit de Mallorca.

Al centre hi ha cinemes, una biblioteca molt gran, amb molt d’ordinadors per a les explicacions multimedia i connexió internet, una llibreria en la qual podreu trobar quantitat de llibres sobre disseny, art, etc. També hi ha tendes i una cafeteria. L’entrada al museu val 10 euros i us recomano anar-hi de bon matí, ja que nosaltres varem haver de fer una 1/2 hora de cua per entrar a l’edifici i 1/2 hora més per comprar l’entrada.

També varem visitar dos barris de Paris, que jo no coneixia, el barri jueu i el barri homosexual, que estan un al costat de l’altre. El primer em va sorprendre per la gran activitat que hi ha, moltes tendes i molts de restaurants de menjar típic jueu.Tant un barri com l’altre són de “alto standing”, es a dir, són zones d’allò més “in”.

Una altra cosa, nova per a mi, va esser anar al teatre. A Paris hi ha quantitat de petits teatres, que abarquen entre 30 i 70 persones, i que són molts actius. A la sala que nosaltres varem anar, Théâtre Côté cour, s’hi representaven 3 0 4 obres diferents. L’obra que varem veure va ser “Libre sont les papillons”, la qual va esser força divertida sense a arribar a esser hilarant. El preu va esser de 10 euros, essent obligatori haver de fer la reserva abans.

Com a anecdota, bastant emprenyadora, en el viatge de retorn en tren de Paris a Saint Etienne, a algú se li va ocorrer que la millor idea per a suicidar-se era tirar-se a les vies del tren. Això ens va obligar a desviar-nos per Dijon amb el conseqüent retard de més de dues hores. A més a més, aquest vespre feia un fred que pelava.

Una altra experiència va esser comprar un ordinador i una connexió ADSL per a la meva sogra. Varem anar a comprar l’ordinador el 24 de desembre amb el meu cunyat. El servei de venda de Boulanger deixava bastant que desitjar, sobretot perque ens va fer retornar el mateix dia al centre per a recollir l’0rdinador sense que fos necessari. Respecte a l’adsl, varem agafar la Neuf Box, la qual inclou internet fins a 20 Mb, telefonia i televisió per només 29,90 euros al mes. La configuració del router va esser molt senzilla i permet wifi i connexió de impressora usb.

L’única cosa un poc “rara” va esser que amb l’adsl si estàs en la zona de “degrouppage total” et donen una nova linia amb l’operdador de Neuf, la qual cosa suposa un número nou i la impossibiliat d’emprar l’antic. De fet, es deixar de pagar la cuota de la linia a France Telecom (el que aquí seria Telefónica). Finalment surt molt més barat que a Espanya i en poc més d’una setmana (dia 2 ja estava activa la nova linia) ja teniem l’adsl operatiu al 100%.

Per altra banda, el viatge de tornada l’hem fet d’una tirada, ja que només ens varem aturar uns 10 minuts per anar al bany, en total 640 quilòmetres de Dunieres a la terminal D del port de Barcelona. El més “rotllo” va esser que gairebé la meitat del camí ho varem fer amb molta molta pluja.