1. Donar-lo d’alta al registre civil, al jutjat. Això és el primer que s’ha de fer. S’actualitza el llibre de familia si n’hi ha i si no hi ha llibre de familia es fa de nou. Tenir el llibre de familia actualitzat es fonamental per als següents passos. També ens han donat un certificat de naixement. S’ha de portar el qüestionari  de l’Institut Nacional d’Estadística que te donen a l’hospital, el certificat de naixement, el llibre de familia i el DNI del pare o de la mare (en el nostre cas, el NIE de la mare).
2. Inscriurer-lo a la Seguretat Social, amb el llibre de familia (amb el nadó ja inscrit), el DNI del pare o de la mare i la cartilla de la seguretat social del pare o de la mare. Ens donen un paper que certifica la inscripció.
3. Amb el certificat de la seguretat social anar al nostre Centre de Salut per demanar la tarja Sanitària i l’assignació d’un pediatra.
4. Llavors amb les diverses còpies dels certificats de naixement, un certificat d’empadronament del petit, una foto carnet i 10′20 euros, anar a la policia nacional per fer-li el DNI. Cal que el petit vengui també perque el funcionari de torn el pugui identificar a la foto. És imprescindible tenir el DNI en el cas que es vulgui viatjar. També es podria viatjar amb un certificat específic però pel que costa val més tenir el DNI, a més a més, ara t’el fan i t’el donen el mateix dia.
5. Adicionalment, a la Seguretat Social, es pot demanar la baixa per maternitat i per paternitat. Tant per una cosa com per l’altra, cal que l’empresa on es treballa faci un certificat. Amb aquest certificat, fotocòpia i original del llibre de familia i del dni i número de compte on s’ha de fer l’ingrés de la baixa. Aquest temps de baixa el paga la seguretat social i no l’empresa.
6. Llavors per l’ajuda dels 100 euros mensual durant els tres primers anys, cal anar a Hisenda, que està al costat de la Seguretat Social. S’ha d’emplenar l’imprès model 140, que t’el donen a informació, i amb això, el DNI de la mare o del pare, el llibre de familia i el número de compte bancari basta per a fer la sol.licitut.

Aquests són els passos, “grosso modo”, que hem seguit per a fer tot el registre d’en Pau. És important l’ordre, sobretot perque el llibre de familia ha d’estar actualitzat, sense això no es pot fer res. En general, per tot on hem anat la gent es bastant amable, més del que caldria esperar.

Varem començar el viatge per Dublín. Una ciutat no molt gran, varem visitar el centre, el Trinity College i la zona del Temple Bar, una zona de pubs molt típica. Els pubs es veu que són un lloc on la gent hi passa molt del seu temps lliure, estan molt ben acondicionats i a la majoria hi ha música en directe tot lo dia. Varem visitar-ne una que tenia música des del matí fins al vespre durant tots els dies de la setmana. A l’entrada hi havia el programa setmanal d’actuacions.

Llavors llogarem un cotxe (amb el volant a la dreta) i varem partir cap al sud, una zona molt verda i, ens va semblar, molt dedicada a l’agricultura. Per les carreteres ens trobavem moltíssims de tractors.

Varem arribar a la costa, Kinsale, i com sempre la costa ens xoca per dos motius: les marees i els camps agrícoles a tocar de les roques. Per un mallorquí és impensable que hi hagi una platges sense el seus corresponents hotels, txiringuitos, etc. Una altra cosa típica són els colors de les cases, tan aviat t’en trobes una de color taronja com una al costa de color verd, llavors una de vermella.

Llavors varem anar pujant cap a la costa oest, es veia una zona més ramadera, moltes ovelles. Els paisatges començaven a esser espectaculars. Hi havia gran quantitat de llags amb petites illes al mig. Les platges eren immenses i quasi desertes, cosa que s’enten un cop que fiques el peus dins l’aigua.

Algunes de les conclusións del viatge són:

• que la població està molt dispersa, tot i que un 30% de la població viu a Dublín.
• que el nivell de vida deu esser bastant bo, ja que les cases que hem vist són, en general, espectaculars.
• que els jardins de les cases són increíbles, d’una verdor quasi artificial.
• que el temps canvia a una velocitat impressionant, tan aviat fa sol com llavors plou i així successivament.
• que no hi ha massa autopistes, la major part de carreteres son del tipus “nacional”.
• que és una pais que s’esta desenvolupant molt actualment, hi havia una enorme quantitat d’obres d’infraestructures.
• la gran quantitat de cervessa que beu la gent, sobretot la negre, la “Guinnes”
• que el tamany d’una “canya” normal és de 60 centilitres, és a dir, una mica més de mig litre.
• la gran quantitat d’esglésies que varem veure.
• que el pais sembla un parc natural immens.

Be, aquestes són (a grosso modo) les meves impressions del viatge. Adjunto els enlaços a les galeries de fotos perque vos faceu una idea:

• Galeria 1
• Galeria 2
• Galeria 3