“Hace 60 años el ejército sionista emprendió el intento de aniquilar a todo árabe de las tierras de Palestina con el deseo de poder crear el gran error epistemólogico del siglo XX: “un hogar nacional judío” en las tierras palestinas donde la mayoría de la población eran árabe-musulmanes y cristianos y sólo una minoría judía. Hasta que los judíos no admitan que los palestinos fueron expulsados y aniquilados, hasta que la conciencia internacional no sepa que en verdad cómo recordaba Edward W. Said los palestinos son “las víctimas de las víctimas”, y que los que ayer fueron las grandes víctimas del genocidio nazi hoy provocan la limpieza étnica de todo un pueblo, deshumanizándolo y aniquilándolo sin piedad, sin remordimiento alguno, jactándose de ello, ….hasta que todo este horror y error no se detenga, seguirimos asistiendo a la masacre de palestinos….¿cómo podemos seguir manteniendo esta situación?

Hoy no estamos asistiendo a algo lejano, no nos falta información, no hay excusas para el silencio, la espiral de violencia y crueldad no cesa…cómo podemos permitir que en 8 días se hayan asesinado de forma sistemática a más de 500 palestinos y herido a más de 3.000, no sin antes destrozar sus hospitales,…pero qué es esto, cómo podemos seguir durmiendo con tranquilidad si nuestro mediterráneo, al otro lado, se tiñe de sangre inocente. Es preciso hablar claro, Israel es un Estado terrorista que está llevando a cabo lo que Ben Gurion soñaba, el fin de los palestinos, la creación del Gran Israel soñado por el pensamiento racista y colonialista sionista, …lo que Golda Meir pensaba y decía sigue en la conciencia israelí, es decir que los palestinos no existen ….sin más…ese es el pensamiento racista y etnocentrista sionista.

Miren las imágenes, abran los periódicos valientes que se atrevan a mostrar la realidad, las masacres, la sangre, las moscas devorando los cadáveres, el olor a metralla y sus espectros, los cuerpos quemados y dolidos, …los niños amputados, volando sus sesos menudos por las calles entre piedras y hierros de los hospitales, los cuales son destruidos y se llenan de heridos esperando la muerte, que no la cura, vacíos de recursos, de esperanza…llenos de angustia, de miedo, …Israel sólo conseguirá que en esos huecos que dejan en las paredes del alma se llenen de más fundamentalismo, y que la espiral de violencia se prolongue hasta el infinito y caiga la situación en un callejón sin salida. El proceso de paz ha quedado como había empezado: en una vergüenza, una hipocresía, en un acuerdo entre partes diametralmente opuestas, en condiciones desiguales, es decir era de nuevo un proceso hacia la concesión del ocupado para con el ocupante a seguir con su aniquilación, era y es un proceso que nos conduce sólo a una paz, la paz que Israel desea para los palestinos, la paz de los cementerios.

La comunidad internacional no sólo calla, sino que es cómplice de la masacre, los F-16 son estadounidenses, las bombas fueron compradas con el dinero que Israel recibe de EE UU cada año (más de 500 mil millones de dólares desde la ocupación de 1967), que contribuye anualmente a la masacre palestina, a la ocupación, a la construcción del muro del apartheid, a mantener los controles y las fronteras que Israel mueve a su antojo, a la demolición sistemática de casas palestinas, a la colonización constante de tierras palestinas…es un castigo colectivo, una humillación diaria para con el pueblo palestino, es perverso, es inhumano, ….es la deshumanización del Otro.

Creo que debemos levantar las armas, pero las armas que no son militares, como Said recordaba, sino las armas que son morales, la razón y la palabra, la resistencia no violenta contra esta barbarie genocida perpretada por Israel, para dejar claro que esto es, sin duda alguna, una matanza, esto es de nuevo una limpieza étnica.”

J. Jesús Camargo

Es va explicar, un projecte molt interessant que ferem ja fa uns mesos. Es tracta d’una audio guia però amb la particularitat que l’usuari mateix, a través de la web, es confecciónala ruta que vol fer a la ciutat de Palma. Un cop feta la ruta l’usuari se la pot baixar al seu propi reproductor mp3.

De totes maneres adjunto el video en el qual s’explica i es veu una mica el projecte.

També m’agradaria remarcar la labor de balearweb.com, el Ramón i l’Elena, amb la seva tasca de difusió de la cultura calatana a la web. Valoro molt la feina que duu a terme l’Elena, com a webmestressa, respecte a la difusió dels estàndards web. Està molt be que publiqui artícles relacionats amb SEO, usabilitat, etc… No sempre és fàcil trobar informació aclaridora sobre aquests temes, i menys en català.

Respecte al recinte, no hi havia estat mai. Segur que quan el Joan Miró va comprar els terrenys alló devia esser un paradís. Avui en dia l’entorn ha canviat una “mica” des de llavors ençà. A part d’això, les obres de l’artista m’han agradat força i l’edifici central també. L’arquitecte va esser el Rafael Moneo.

Sembla mentida que un grup reduït de persones, no ens poguem posar d’acord i que, quan ens hi posem, llavors resulta que cadascú defensa la seva pròpia opinió a les reunions, expressant opinions contràries a la proposta general.

Un altre aspecte que m’ha fet al.lucinar és que alguns dels companys volien fer les reunions entre nosaltres just enmig del carrer. Resulta que aquest companys són fumadors i que la dosi de nicotina els tirava més que arribar a un acord amb la proposta de l’horari, un fet que els afectarà durant tota la seva estada a l’empresa. Entenc l’adicció al tabac, però aquests tipus de reunions són molt esporàdiques i l’objectiu em sembla que se valia un petit esforç o sacrifici. També he de dir, que al pas que duim actualment, les estades dels companys no són massa llargues.

En fi, mai plou a gust de tothom.

Els companys nou vinguts deven “flipar” ja que darrerament s’ens han acumulat molts de berenars a la feina. Aquest horabaixa mateix hem menjat una ensaimada amb xocolata que havia duit el José per acomiadar-se.

L’excursió era d’una durada de una hora i mitja a l’anada i el mateix temps a la tornada. Per anar hem complit el pronòstic, anavem a un ritme molt dolç, fent aturades per fer algunes fotos sobre uns paisatges magnífics de la serra de Tramontana.

He de dir, abans de que m’ho retreguin els altres, que la meva forma física ha deixat bastant que desitjar. El tram final d’arribada a l’avenc ha estat molt dur i, mentre els altres pujaven sense despentinar-se, jo feia el “fetge per la boca”. Un cop arribats hem menjat una mica i hem entrat a la cova. Espectacular. Una espècie de catedral dins la muntanya. Sorpren molt trobar una cova tan immensa, espaiosa i clara dins la muntanya.

Un cop explorada la sala principal, hem procedit a visitar les coves anexes i són igualment sorprenents, sobretot la cova anexa que hi ha al fons de la sala principal. Una llàstima que no tothom respecti les estalactites i estalacmites. Endur-se’n una representa robar una cosa que ha tardat cents d’anys en formar-se, una llàstima vaja.

Ja de tornada el camí es fa una mica més pesat que la pendent va d’abaix a dalt. Tot i així només hem tardat uns 50 minuts ja que no ens hem aturat tantes vegades com en el cami d’anada. Finalment hem acabat l’excursió amb l’impressió d’haver ben aprofitat la jornada (almenys en el meu cas) i amb una molt grata companyia.

Esper que l’experiència es torni en poc temps. Salut.

Edito: adjunto unes fotos de l’excursió.

El de dalt a l’esquerra és el Josep Bibiloni, en Luigi “holyguard” Nori al seu costat i a sota, a la dreta, en Dani “dslprog” Sánchez.

També per primera vegada a l’empresa, hem fet el “rollito amigo invisible”, i sincerament, el nivell dels regals ha estat molt bo. A mi m’ha tocat un reproductor mp3, molt gentilment ofert per Toni Mari. Gràcies Toni, segur que en faré un bon ús. Encara que he de dir que m’ha fet un mica d’enveja un llibre de receptes de cuina molt i molt “xulo” i un llibre d’Ajax.

Suposo que un dia d’aquests penjaré unes quantes de les nombroses fotos que s’han fet durant el transcurs de la vetlada.

També volia dir que els “capos”, s’han tornar a estirar amb una bona cistella de Nadal. Varis embotits, vi, licors, cava, dolços, …