Premi web 2008

Fundació Pilar i Joan MiróAvui, 07/06/08 he assistit a l’acte de cloenda del Premi Web 2008 a la Fundació Pilar i Joan Miró. N’he sortit força content ja que dos companys, el Miquel i l’Anna, que presentaven una de les seves webs, la web del Consell de Mallorca, han guanyat el segon premi, valorat amb 600 euros. A més a més amb guanyat el primer premi dins la categoria de govern i política. La veritat és que s’ho mereixien perque han fet una feinada creant i mantenint l’esmentat lloc web.

També m’agradaria remarcar la labor de balearweb.com, el Ramón i l’Elena, amb la seva tasca de difusió de la cultura calatana a la web. Valoro molt la feina que duu a terme l’Elena, com a webmestressa, respecte a la difusió dels estàndards web. Està molt be que publiqui artícles relacionats amb SEO, usabilitat, etc… No sempre és fàcil trobar informació aclaridora sobre aquests temes, i menys en català.

Respecte al recinte, no hi havia estat mai. Segur que quan el Joan Miró va comprar els terrenys alló devia esser un paradís. Avui en dia l’entorn ha canviat una “mica” des de llavors ençà. A part d’això, les obres de l’artista m’han agradat força i l’edifici central també. L’arquitecte va esser el Rafael Moneo.

Companyerisme

Ubuntu
Recentment a l’empresa on treballo hem negociat un canvi d’horari. Al final hem arribat a un acord que, més o menys,  satisfà a les dues parts. El que més m’ha sobtat de tot el procés no ha estat la negociació amb els caps, com seria d’esperar, si no l’actitud contradictòria i poc coherent d’alguns dels meus companys.

Sembla mentida que un grup reduït de persones, no ens poguem posar d’acord i que, quan ens hi posem, llavors resulta que cadascú defensa la seva pròpia opinió a les reunions, expressant opinions contràries a la proposta general.

Un altre aspecte que m’ha fet al.lucinar és que alguns dels companys volien fer les reunions entre nosaltres just enmig del carrer. Resulta que aquest companys són fumadors i que la dosi de nicotina els tirava més que arribar a un acord amb la proposta de l’horari, un fet que els afectarà durant tota la seva estada a l’empresa. Entenc l’adicció al tabac, però aquests tipus de reunions són molt esporàdiques i l’objectiu em sembla que se valia un petit esforç o sacrifici. També he de dir, que al pas que duim actualment, les estades dels companys no són massa llargues.

En fi, mai plou a gust de tothom.