Companyerisme
Recentment a l’empresa on treballo hem negociat un canvi d’horari. Al final hem arribat a un acord que, més o menys, satisfà a les dues parts. El que més m’ha sobtat de tot el procés no ha estat la negociació amb els caps, com seria d’esperar, si no l’actitud contradictòria i poc coherent d’alguns dels meus companys.
Sembla mentida que un grup reduït de persones, no ens poguem posar d’acord i que, quan ens hi posem, llavors resulta que cadascú defensa la seva pròpia opinió a les reunions, expressant opinions contràries a la proposta general.
Un altre aspecte que m’ha fet al.lucinar és que alguns dels companys volien fer les reunions entre nosaltres just enmig del carrer. Resulta que aquest companys són fumadors i que la dosi de nicotina els tirava més que arribar a un acord amb la proposta de l’horari, un fet que els afectarà durant tota la seva estada a l’empresa. Entenc l’adicció al tabac, però aquests tipus de reunions són molt esporàdiques i l’objectiu em sembla que se valia un petit esforç o sacrifici. També he de dir, que al pas que duim actualment, les estades dels companys no són massa llargues.
En fi, mai plou a gust de tothom.
