Es Pontàs

No vaig veure complet el debat entre el ZP i el Rajoy, el que si que he vist es el rebombori que ha portat allò de “La niña del Rajoy”. He llegit un artícle força interessant a ElPaís i que recomanaria llegir a tots aquells temptats per les propostes xenòfobes del Partit Popular, cada dia una mica més “lepenitzat“.

Tampoc estaria malament que es mirassin una película molt ilustrativa, “Un franco, 14 pesetas” de l’època en que els espanyolets anavem a guanyar-mos el pa a Alemanya o Suissa durant els anys 60 i 70.

Edito: només han passat uns dies però ja trobem un munt de blogs que parlen de “La niña del Rajoy”, aquest n’és un exemple. 

Avui a la feina hem disfrutat d’un berenar espectacular. L’Astrid, la traductora, i pel que hem vist excel.lent cuinera, ens ha duit una espècie de “canapes” que han estat boníssims. Podríem dir cuina d’autor, d’autora en el seu cas.

Els companys nou vinguts deven “flipar” ja que darrerament s’ens han acumulat molts de berenars a la feina. Aquest horabaixa mateix hem menjat una ensaimada amb xocolata que havia duit el José per acomiadar-se.

Aquest video ja me l’han envian dos companys:

Ellos si irán a votar !!!

La veritat és que si no es va a votar llavors tampoc no te molt de sentit queixar-se del resultat. Francament, penso que el Partit Popular està molt descentrat, i el més trist és que deixen de banda la gent que podria centrar una mica el partit, em refereixo al Gallardón. Em sembla que ja és hora de tenir una dreta civilizada al nostre pais i, si per això, es necessari un partir d’ultradreta (com a França amb el Front Nacional del Lepen) doncs que es crei.

Penso que el govern actual haurà fet coses be (retirada tropes Irak, més drets pels homosexuals, llei de dependència, …) i algunes de malament (excés d’eufòria, mala gestió dels serveis ferroviaris) pero penso que no duen tanta mala bava com  aquests peperos.

Dijous passat, 07/02/08, varem anar el Didac, un company de feina, i jo a veure la pelicula “Juno“. Ens va encatar la peli, relata la historia d’una noia adolescent que es queda embrassada i vol donar el seu fill en adopció. L’arc argumental…. que no, que no, és broma. No faré cap crítica ja que se n’ha de tenir idea de cinema i jo no en som gaire entès.

Simplement la recomano a tot el que no l’hagi vista. Els personatges són força divertits i la historia està molt ben contada. Remarcar també la feina de la jove actriu “Ellen Page” que ja me va impactar a la pelicula “Hard Candy“.

La banda sonora també està força be. Podeu escoltar algunsfragments de la mateixa al web oficial del la peli.

Adjunto unes fotos del Faramarz Manesh, alies Fabio, del dia que anarem a l’Avenc de Son Pou. El tio no parava de fer fotos, n’hi algunes de molt xules.

(més…)

Avui, 03/02/08, he llegit al diari “El País” un interessant artícle sobre els motius pels quals no acaba de tenir èxit el cinema del nostre pais. Segurament el meu company de feina, el Joan, disfrutarà poguent refutar totes i cadascuna de les afirmacions que es fan a l’article.

¿Por qué no gusta el cine español?

Avui, dissabte, 02/02/08, hem anat d’excursió a l’Avenc de Son Pou, situat entre Bunyola i Orient. Erem el Josep Bibiloni, el Faramarz “Fabio” Manesh, el Luigi “il capo de tutti capi” Nori i jo. Hem arribat al punt d’inici de l’excursió a les 11:30, no feia massa sol peroò la temperatura era agradable, uns 13/14 graus.

L’excursió era d’una durada de una hora i mitja a l’anada i el mateix temps a la tornada. Per anar hem complit el pronòstic, anavem a un ritme molt dolç, fent aturades per fer algunes fotos sobre uns paisatges magnífics de la serra de Tramontana.

(més…)